Relato de octubre: «Sense nom»

No pensava que trencar aigües fos tan aparatós. El líquid li relliscava per les cames i va fer un bassal al terra de l’habitació. El primer que va fer és dutxar-se mentre intentava
respirar suaument i lentament, com li havien ensenyat. No es podia posar nerviosa. Es va vestir, va agafar la bossa que tenia preparada feia dies, i tot seguit va trucar un taxi, no hi havia temps a perdre. El taxista li va preguntar com és que anava sola, però ella no li va respondre, el va ignorar mentre contemplava els llums de la ciutat deserta a aquelles hores de la matinada. Van arribar a l’hospital i es va baixar del taxi amb dificultat, davant l’absoluta manca de voluntat d’ajudar-la per part del taxista. Es va alegrar d’haver-li deixat el seient moll, quan ho va veure després.


Natàlia Jaurrieta Casanova

Continua llegint

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

2 × tres =