Manel
L’estiu tocava a la seva fi. Els dies s ́escurçaven cada cop més de pressa i les tardes refrescaven a
passos engegantits.
En Manel tenia por de l’hivern.
Temia la foscor, la fredor de casa seva, la solitud de la seva vida.
Hipnosis
No quería morirse sin entender qué había fallado en su ingenioso plan de renacer a una nueva
existencia, disfrutando de la riqueza almacenada, y dejar atrás su miserable vida, borrando, para
siempre, cualquier rastro que pudieran haber dejado sus delitos.
Leave a Reply