Relats de juny: “Hipnosis” i “Manel”

per

en

Manel

L’estiu tocava a la seva fi. Els dies s ́escurçaven cada cop més de pressa i les tardes refrescaven a passos engegantits.

En Manel tenia por de l’hivern.

Temia la foscor, la fredor de casa seva, la solitud de la seva vida.

Hipnosis

No quería morirse sin entender qué había fallado en su ingenioso plan de renacer a una nueva existencia, disfrutando de la riqueza almacenada, y dejar atrás su miserable vida, borrando, para siempre, cualquier rastro que pudieran haber dejado sus delitos.

Lo tenía a menos de tres metros. Los continuos relámpagos alumbraban en la noche lluviosa aquellos saltones y sorprendidos ojos. La cabeza, abierta como una granada madura, había quedado enrocada, vacía de sangre, en una grieta a ras de agua, al pié del acantilado. El resto del cuerpo ondeaba como un pelele al ritmo estruendoso del oleaje. Hasta aquí todo bien. Era lo planeado para el sepulturero.


Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les cookies esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxeu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies