Contempla l’ascens lent, vertical. No en pot apartar la mirada. Hi ha un efecte sedant, hipnòtic en l’ascensió. La sorprèn la regularitat, el silenci, una certa ingravidesa. S’hi troba còmoda. El temps s’atura. La respiració s’alenteix. Minuts enrere, el so del tap, l’havia deixat extasiada, alerta. Un esclat breu, sec, contundent; un anunci sonor del plaer ocult que pugna per veure la llum.

Francesc Xavier Simarro

Continua llegint